L’orangutà es una especie en perill d’extinció. A Borneo i Sumatra hi ha diversos Parcs Nacionals on se’ls protegeix i se’ls ajuda perque la població pugui augmentar en un futur.
A Borneo, s’estan cremant milers d’hectàreas de terrenys de selva tropical per poder fer plantacions de palma per poder extreure’n l’oli. L’habitat de l’orangutà està disminuint de manera alarmant i constant malgrat els esforços de moltes entitats i organitzacions privades que intenten que l’impacte sigui mínim. L’orangutà és un animal molt sensible que acusa estremadament aquest canvi mediambiental que s’està produint. Els orangutans no solsament moren per culpa dels incendis provocats sinó que també en moltes ocasions son assassinats i les cries mutilades. A més hi ha els caçadors furtius que també busquen el seu premi ja que és un animal ben valorat en el mercat negre.
En els Parcs Nacionals es possibilita la reintroducció a la vida salvatge de les cries que son trovades soles en diferents indrets de la selva i a les que els hi han mort les mares, també se’ls ajuda a equilibrar les seves dietes i a protegir les noves cries que van naixent.
Els orangutans en cap moment viuen en captivitat, viuen fent-se els seus propis nius en els arbres i tan sols se’ls ajuda donant-los llet per les cries i fruita i menjar dos cops al dia, moments en que els visitants tenen l’oportunitat de fotografiar-los.
Nosaltres vàrem viatjar en avió des de la ciutat de Semarang al nord de l’illa de Java fins aterrar a Pangkalanbun, per després arribar a la ciutat de Kumai, un cop allà ens vàrem instal.lar al klotok (petit baixell de fusta) que havíem contractat amb l’expert guia Jenie Subaru, encara que qui va ser el nostre guia privat fou el seu germà Toris amb qui vàrem fer una gran amistat. Kumai es a la vora del riu Sekonyer des d’on es pot accedir al Parc Nacional de Tanjung Puting pujant riu amunt durant mes de 40 kilòmetres. Vàrem estar tres dies i vàrem passar dues nits dins del klotok en mig de la selva de Borneo, en una de les excursions més impresionants que hem fet mai. El P.N. Tanjung Puting te 415.000 hectàreas i tot i estar protegit te mes d’un 60% en estat degradat el que fa que estigui permanentment en risc la seva vida natural i salvatge. Es va crear per protegir l’Orangutà de Borneo i una mono anomenat Probocsis (nassut).
Diversas ONG’s indonesies, així com la Fundació d’Amics del Parc Nacional estan duent a terme lentes però progressives reforestacions de les areas danyades, el seu treball de restauració mediambiental ha consistit en la plantació de milers d’arbres amb l’objectiu de recuperar la biodiversitat endèmica del lloc.
Hi ha quatre centres d’investigació i rehabilitació d’orangutans i altres primats dins del parc. Els centres de reahabilitació d’orangutans tenen com a misió l’acollida i rehabilitació per la vida salvatge dels orangutans desplaçats per la deforestació en altres indrets de Borneo.
El més antic d’aquests centres és Camp Leakey i va ser fundat al 1971 amb l’ajut de la Fundació Leakey. En aquest campament, la doctora Biruté Galdikas una de les més reputades centífiques en el coneixement del comportament dels orangutans, va començar la seva carrera per estudiar els comportament dels orangutans orfres reintroduits a la vida salvatge.
Els cuidadors del Parc a les 9.00 del matí i a les dues de la tarde en dos punts diferents del parc els “criden” fent sorolls i imitant el seus sons propis, d’aquesta manera els orangutans saben que poden anar a recollir el menjar. En l’epoca de sequera (mesos desembre-abril) acostumen a deixar-se veure mes, però en les èpoques mes humides i per tant de més abundància de fruites es deixen veure menys.
