L’any 2001 vaig poder visitar i conèixer mínimament la ciutat de HONG KONG en un viatge de negocis amb els propietaris de l’empresa on treballava. Van ser 5 dies que es van fer curts per poder conèixer amb profunditat suficient aquesta impressionant ciutat asiàtica.
L’any 1999 els anglesos van retornar a la Xina la colonia de HK, una ciutat autònoma fronterera amb la Xina en la que el sistema polític i econòmic era occidental i el lliure comerç i la competència n’eren a base. Des del mateix moment del traspàs de poders el govern xinès va acceptar i “respectar” aquests estatus diferenciat i van mantenir la ciutat com a ciutat autònoma (que no independent), de fet els ciutadans de HK tenen doble passaport (de HK i el xinès). HK manté el su propi govern auntònom i la seva moneda que és el HKD (Hong Kong Dolar).
HK sempre ha estat i és una ciutat eminentment comercial, porta d’occident al mercat asiàtic durant molts anys i uns dels ports comercials més importants del mòn. Es tracta d’un centre financer internacional de primer ordre i se la ha considerat durant molt de temps la Manhattan asiàtica, avui dia però ha de competir amb altres ciutats com Beijing, Shangai, Singapore,…
A l’actualitat els xinesos han aplicat el sistema de HK (un pais, dos sistemes) gairebè a tot el pais sencer, un cas similar el podem trobar a Vietnam: son pasïssos amb règim politic-social comunista que tenen obertament una economia de mercat i de lliure competencia, això si amb forts controls administratius per part del govern dels organs del Partit Comunista.
A l’any 2001 quan jo la vaig visitar, la frontera física entre HK i la Xina tradicional marcava clarament una divisió i un canvi a tots els nivells, es passava d’una ciutat moderna, cosmopolita, oberta, occidental a unaltre (Shenzen) de bruta, descuidada, obsoleta però en la que ja s’intuia cap a on anava i com es desenvoluparia en el futur més immediat. Shenzen en els ultims 10 anys havia passat de ser un poble de pescadors de prop de 25.000 habitants a una ciutat industrial de 4,5 milions. A l’actualitat es una ciutat de 10,5 milions i una de les mes industrialitzades de tot Xina.
Les empreses de HK van mantenir les oficines comercials i centres de poder a la ciutat, però van anar localitzant els centres de producció, distribució i fàbriques a Shenzen ja que el govern a la decada dels anys 80 la va declarar Zona Econòmica Especial, això a la práctica significava no pagar impostos, presus del sòl molt baixos i poder disposar de molta ma d’obra molt barata. Aquests factors van fer crèixer la ciutat de manera gairebè descontrolada i abusiva sent un cas únic al mòn en quant a creixement rapid, avui dia Shenzen te la densitat de població més gran de Xina amb mes de 5.600 hab/km2.
HK es una ciutat on es lliura diariament una lluita per guanyar espai, families de mes de deu membres viuen en blocs de pisos gegants en habitatges que no passen de 50m2, eés una ciutat que pot crèixer gràcies a guanyar terrenys al mar sobre els que s’hi construeixen carreteres, vivendes, centres comercials, etc. Es una ciutat on els autobusos son estrets i de dos pisos, a on l’aeroport s’ha construit sobre una illa artificial de 6 kms de llarg per dos d’ample. HK es més que una ciutat en una illa doncs te barris perifèrics al continent com el de Kowloon i els ferris que les connecten no paren de portar gent a banda i banda durant tota el dia, una de les fotografies de la ciutat i del seu Skyline es sens dubte des del ferry que et porta a Kowloon. En el front marítim destaca entre mig de rascacels el centre d’exposicions i convencions que va ser construit pels anglesos en conmemoració dels 100 anys de la colonia i amb motiu del seu retorn a la Xina l’any 1999.
Una experiència única que sempre recordaré.