IRLANDA

Andreu Ródenas. Agost de 1993

---

Irlanda és una de les joies d’Europa, no és tracta d’un destí masa turístic i això la fa encara més atractiva. L’època de l’any més recomanable és sens dubte l’estiu ja que el clima a l’illa és molt rigurós durant la resta de l’any ja que hi ha molta precipitació i molt de vent.

Dublin, la capital, és una ciutat més aviat petita però molt agradable i fàcil de visitar. La resta de ciutats encara son d’un tamany menor i no tan interessants, encara que m’agradaria destacar el bon ambient que vaig trobar pel centre de Galway a l’oest.

Irlanda és una terra dura, de gent dura, feta a sí mateixa però d’una simpatia extrema que tracten al visitant com a un més d’ells. Irlanda te alguns dels millors paissatges que he vist mai, d’aquells que se’t queden per sempre a la retina. Muntanyes suaus, rius, llacs, verdor, costa abrupta i platges solitaries, illes semi-abandonades, penyasegats infinits, ramats d’ovelles per allà on passes, pobles petits i nets, vida rural auténtica lluny de l’estrés de les ciutats, ….. tots aquests son els elements que us anireu trobant i que li donen la seva singularitat.

L’agost de 1993 vaig estar 15 dies a la República d’Irlanda. Tot seguit us deixo la meva experiència en aquest pais, les fotografies com veureu son de l’era pre-digital i han estat escanejades i digitalitzades per poder-les afegir.

Irlanda es d’aquelles destinacions turístiques de les que se’n parla poc, es veritat que no es un pais especialment turístic doncs la seva climatologia no convida massa: plou molt, el vent en molts indrets es molest i en general el temps es fred. Malgrat això es un lloc realment encantador, de gent tranquila i cordial, gent que s’ha fet a ella mateixa en una terra aillada durant força temps.

Jo diria que Irlanda és una gran desconeguda però es un destí absolutament aconsellable per als amants dels paissatges bucòlics i la tranquilitat, el contacte amb la gent i la natura es constant i molt agradable. Un pais que es eminentment rural en el que el temps passa més a poc a poc.

A Irlanda hi trobareu de tot ja que és un pais mil.lenari on l’emprempta de les antigues civilitzacions hi es present, un pais ric en història molt vinculat a la veïna Anglaterra de la que es van independitzar no sense haver hagut de pagar un preu molt alt. La cultura celta es present per tot el pais, així com castells i ruines de finals de l’edat mitjana. Es un pais verd, ple de camps de cultiu, granges  i ramats d’ovelles que es compten per milers pasturant lliurement. Les costes combinen els grans penyasegats de parets verticals amb platges de fina sorra blanca envoltades de camps d’herba natural. Torres de guaita i fars perduts son en molts llocs les uniques construccions que es veuen des del mar.

A l’any 1993 la infraestructura turística era molt pobre ja que el turisme no estava entre els sectors econòmics mes potents, no obstant hi havia una bona xarxa de turisme rural i d’hotels tan a Dublin com a les altres principals ciutats. Per aquest viatge vaig triar l’opció de llogar un cotxe i allotjar-me en cases particulars que oferien habitacions, els anomenats Bed & Breakfast (B&B). L’idioma oficial es l’anglés i el més utilitzat però també ho es el Gaèlic que intenta sobreviure davant la llengua més usada.

Vaig dissenyar una ruta que sortia de la capital Dublin i es dirigia cap al sud però per l’interior fins arribar a la costa. Cada nit feiem escala en un poble o ciutat diferent y cada dia teniem el plaer de veure nous castells, noves platges, nous boscos i nous penyassegats. Des de Cork vàrem anar a Kinsale que és un bonic petit poble d’estiueig on la vida estiuenca gira al voltant del mar, a Kinsale vàrem gaudir de la divertida vida nocturna en els tradicionals pubs amb musica popular en directe.

Des de Kinsale i sempre enganxats a la costa borejant les diferents peninsules que se’ns posaven per davant vàrem anar cap a l’oest. Vàrem fer la carretera en forma d’anell circular anomenada “Anell de Kerry” (Ring of Kerry) visitant petits pobles com Glengariff, Kenmare, Killorgin, Tralee o Killarney.

Després del Ring of Kerry vàrem anar  en direcció nord i paral·lels a la costa cap a la ciutat de Galway, de camí, però, varem visitar llocs realment espectaculars on la natura domina oferint paissatges unics i a l’hora repetitius. Es obligada una parada als Cliffs de Moer i molt a prop creuar el Burren National Park.

Els Cliffs de Moer son un espectacle indescriptible tant a primera hora del matí com a última hora de la tarde, el lloc es de molt fàcil accés. No gaire lluny d’aqui hi ha una zona molt gran de terreny càrstic (roca calissa) que esta protegit com a parc nacional , es el Burren National Park o The Burren com diuen els irlandesos.

Galway es una ciutat alegre, desenfadada amb un ambient molt juvenil on la industria competeix amb la pagesia i la pesca. Sens dubte juntament amb Cork i Dublin es la ciutat més important del pais. Des de Galway s’arriba fàcilment per ferry a las Aran Island que son un conjunt de tres illes molt poc habitades. Més a l’oest de Galway i després de la ciutat de Clifden s’arriba al Connemara National Park, es tracta d’una zona boscosa amb rius i llacs, ple de petits recons d’una tranquilitat absoluta.

Mes al nord del Connemara hi ha Achill Island que tambe es de visita obligada per aquells que la sensació de solitud es necessària en un viatge d’aquest tipus. Un cop tornats a la carretera que porta cap a la regió de Donegal fronterera amb Irlanda del Nord vàrem arribar fins a la ciutat de Sligo on varem posar punt i final a la ruta perifèrica. Des de Sligo vàrem tornar cap a Dublin creuant pel centre del pais. Abans d’arribar a la capital vàrem visitar Newgrange que es el monument històric i arqueològic mes antic i important a Irlanda.

0