En el viatge a Mèxic vàrem fer una estada de 3 dies a l’estat i ciutat d’OAXACA. Certament és una visita molt recomanable que cal fer en un viatge a Mèxic. Oaxaca no et deixa indiferent, la seva gent, la seva gastronomia, la seva història en fan d’aquest estat un lloc imprescindible quan es visita Mèxic.
Ciutat d’Oaxaca
Meravelles naturals, històriques, arqueològiques i culturals de tota mena que ens van deixar bocabadats. A banda de la capital, Oaxaca, vàrem conèixer alguns dels pobles del Valle de Tlacolula (Santa Maria de Tule, Teotitlan de Valle, Tlacolula de Matamoros, San Pablo de Mitla), també vàrem visitar l’important lloc arqueològic de Monte Alban i els pobles zapotecas de Zaachila, Cuilapam de Guerrero, Arrazola i Coyotepec.
El valle de Tlacolula es famós per la gran quantitat de mezcaleries que hi ha. El mezcal es juntament amb el tequila la beguda nacional de Mèxic, de fet hi ha poca diferència entre l’un i l’altre. En una visita a Oaxaca es obligat parar en alguna de les mezcaleries per fer una degustació i assistir a una demostració i explicació del procés de producció d’aquesta famosa beguda.
Nosaltres en varem triar una de les diverses que hi ha i vàrem aprofitar per dinar en el seu restaurant, entre d’altres menjars típics vàrem tastar els famosos “chapulines” (llagostes).
Degustació de diferents tipus de mescal
Provant els “chapulines”
En una visita a Oaxaca es obligat parar en alguna de les mezcaleries per fer una degustació i assistir a una demostració i explicació del procés de producció d’aquesta famosa beguda.Segons la viquipèdia: “Mescal, o mezcal, és una beguda alcohòlica destil·lada feta d’atzavara, que és una planta del gènere Agave, concretament l’espècie Agave americana. La paraula “mescal” prové de l’idioma nàhuatl “mexcalmetl,” que designa el nom de la planta.
Àgave
El pulque, que és una beguda prehispànica, també és una beguda alcohòlica feta de la mateixa planta, però el pulque és una beguda alcohòlica simplement fermentada mentre el mescal és un destil·lat. El mescal prové històricament del pulque aplicant la tècnica de la destil·lació que a Amèrica era desconeguda abans de la conquesta castellana. El conegut cuc (que no porten pas tots els mescals) és en realitat les larves d’uns lepidòpters ( Hypopta agavis i Aegiale hesperiaris) que parasiten la planta maguei. L’atzavara creix a moltes parts de Mèxic, però la majoria del mescal es fa a l’estat mexicà d’Oaxaca. El cor de la planta es posa a coure durant tres dies sovint en forns subterranis que donen un gust especial (a fum) al mescal. Després, amb la planta cuita, es mol i es fa fermentar afegint-hi aigua. La destil·lació es fa amb recipients d’argila o de coure i aquesta elecció també afecta al gust final. Durant la destil·lació s’hi poden afegir, o no, diferents productes com diverses fruites (el famós cuc en canvi s’afegeix en embotellar el producte). Un cop destil·lat envelleix en bòtes de fusta, per períodes des d’un mes a 4 anys (amb un màxim de 12 anys). El mescal arriba als 55 graus d’alcohol (55%).”
Però el Valle de Tlacolula també es conegut perquè en ell es pot visitar un fenomen natural i geològic que es dona a pocs llocs del mon. Es tracta d’una formació rocosa nascuda a partir de cal dipositada (carbonat càlcic), que en caure per un pendent crea una cascada de roca de color blanc damunt la qual hi ha una sèrie de piscines naturals d’aigua rica en minerals en les que un hi pot prendre un bany.
Fotografies de Hierve el agua
Els pobles zapotecas a prop de la ciutat d’Oaxaca destaquen per la seva artesania diversa, ja sigui en ceràmica, en tèxtil o sobretot en la fabricació manual d’un dels simbols de l’estat i també de Mèxic: els alebrijes.
Alebrijes
D’acord amb la wiquipèdia a la regió d’Oaxaca son populars els alebrijes tallats en fusta de copal. L’eleboració d’aquestes artesanies es la base de l’economia dels pobles de San Antonio Arrazola i San Martin Ticaljete, on nombroses families treballan en la talla de figures que mes tard decoren amb pintura vinílica i comercialitzen en les places, mercats i tallers de la regió.
L’Alebrije d’Oaxaca es una combinació de la tradició de la talla de fusta de la regió i la tècnica creada per Pedro Linares Lopez. Aquesta artesania es va introduí en la zona d’Oaxaca en la dècada de 1980 gràcies a la realització d’un taller de demostració que es va dur a terme a Estats Units. L’esmentat taller organitzat per Judith Bronowsky va comptar amb la participació de Manuel Jimenez Ramirez i l’artesana Maria Sabina, ambdós originaris d’Oaxaca. L’adaptació de l’alebrije va ser perfeccionada per Manuel Jimenez, nat a San Antonio Arrazola. Els dissenys de Linares es van adaptar a la tècnica de tallat en fusta de copal, doncs la tècnica era dominada pels artesans d’aquesta regió oaxaquenya.
Després de l’adaptació de Jimenez l’alebrije es va adoptar com artesania tant de San Antonio Arrazola com a San Martin Tilcajete i a La Unión Tejalapan. La producció d’alebrijes va afavorir amb la regió amb desenvolupament econòmic, però també va generar problemes com la desforestació dels arbres de copal.
A banda de l’explotació de l’àgave per fer mezcal i de la fusta de copal per fer els alebrijes, l’estat d’Oaxaca es famós per alguns dels seus llocs arqueològics. Nosaltres vàrem visitar la ruïnes del lloc arqueològic de Monte Alban pertanyent a la civilització zapoteca. També vàrem visitar el lloc arqueòlogic de Mitla en el que encara es conserven murs amb restes de pintures originals.
Monte Albán
Mitla
D’acord amb la Wiquipedia Monte Albán va ser una de les ciutats més importants de Mesoamérica. Es va fundar en el 500 a.C sobre el cim d’una muntanya al centre de les Valls Centrals d’Oaxaca i va funcionar com a capital dels zapoteques des dels inicis de la nostra era fins al 800 d. C. En el seu moment de major desenvolupament Monte Albán va arribar a tenir prop de 35,000 habitants, els qui vivien majoritàriament en els vessants de la muntanya dedicats a la agricultura. Com la gran majoria de les grans metròpolis mesoamericanes, Monte Albán va ser una ciutat amb una població pluriètnica. Al llarg de la seva història, la ciutat va mantenir vincles molt forts amb altres pobles de gran importància a Mesoamérica, especialment amb els teotihuacans durant el període Clàssic Primerenc. La ciutat va ser abandonada per l’elit i bona part de la seva població a la fi de la Fase Xoo. No obstant això, el recinte cerimonial que constitueix el conjunt de la Zona Arqueològica de Muntanya Albán va ser re-utilitzat pels mixtecos durant el Període Postclásic. Per aquesta època, el poder polític dels zapoteques es trobava dividit entre diverses ciutats-Estat, com Zaachila, Yagul, Lambityeco i Tehuantepec.
Fotografies de Monte Alban
Fotografies de Mitla
0