El Gunung Merapi o volcà Merapi que significa “muntanya de foc” està situat al centre de l’illa de Java a Indonèsia i és un dels mes perillosos del pais.
El febrer de 2015 en el nostre viatge per la Indonèsia més occidental vàrem tenir l’oportunitat de visitar-lo i aprendre de ben a prop el que la força d’un volcà pot arribar a fer. Aquest és un volcà certament perillós i cada una de les seves erupcions conegudes (des del segle XVI) han provocat la mort i la destrucció generalitzada ja que els corrents de lava, núvols de cendre, terretrèmols i núvols de foc son molt destructius. Malgrat aquest handicap milers de persones continuant vivint a les seves faldes i resistint-se a la idea d’abandonar aquelles terres i viure en llocs més segurs del pais.
Mai fins ara cap vulcanòleg ha pogut preveure amb exactitut una erupció d’un volcà, tot i així, a l’actualitat els científics tenen diverses estacions sismològiques i de control amb càmeres de seguretat i altres aparells que permeten com a mínim donar avisos d’evacuació amb cert marge de temps, no obstant quan una erupció de tipus explosiu es produeix poca cosa es pot fer per aquells que viuen o treballen tan a prop del lloc on es produeix. Està calculat que cada 10-15 anys hi ha una erupció de les fortes, la més devastadora que es coneix data del 1930 quan es van destruir més de 30 viles i varen morir més de 140.000 persones.
Les últimes dues erupcions més importants han tingut lloc els anys 2006 i 2010. La del 2006 va provocar l’evacuació de més de 17.000 persones de la zona. La del 2010 va provocar entre altres efectes un terratrèmol de 7.7 a l’escala de Ritcher. L’erupció per sí mateixa va produir més de 150 morts directament degut a un núvol de foc amb temperatures superiors a 400º C que va arribar a una distancia de més de 10 kms del cim.
De la devastació d’aquesta última erupció en queden diferents senyals que nosaltres vàrem poder visitar in situ durant la nostra excursió, realment et fa pensar com la gent de la regió segueix vivint allà i en les condicions que ho fan, diversos pobles foren arrassats, camps de cultiu devastats, boscos cremats, ….
Les tasques de reconstrucció dels pobles i les seves cases encara no han finalitzat i d’un temps ençà com a nova font d’ingressos per la gent que hi viu s’ha creat una incipient infraestructura turística en la zona que permet als viatgers conèixer el lloc de la catàstrofe i als residents millorar els ingressos per a la comunitat.
Nosaltres vàrem anar fins a un poblet anomenat KALIADEM des del que en una excursió en jeep 4×4 d’unes tres hores de durada vàrem recòrrer tota la zona afectada per aquesta última erupció i varem veure com els agricultors o treballadors de la construcció tornen a treballar durament per poder subsistir en una zona tan castigada.
A prop del punt de partida de la visita ens varen mostrar una mena de museu a l’aire lliure amb diferents testimonis del que el 27 d’octubre de 2010 va succeir: esquelets d’animals, bicicletes i motos cremades i ara ja rovellades, aparells de TV cremats i deformats per la calor, paraments de la llar deformats, habitacions plenes de cendres i pols volcànica i fins i tot un recull de fotografies dels fets en la data que varen passar. No obstant, es tracta simplement d’una de les cases cremades i destruides aquell dia pel núvol de foc on han recollit tot de material cremat i destruit per l’erupció, a nosaltres ens va recordar moltes escenes d’Hiroshima després de l’esclat de la bomba atòmica. Veieu les següents imatges que ho il.lustren
La visita al volcà va seguir per carreteres destruides en les que fins i tot amb el 4×4 era difícil circular, camins intrasitables que ens van portar a poc a poc fins a pocs kilòmetres del cim.
La última parada abans de retornar al punt de partida fou en mig de la última colada de lava en la que encara hi escapen vapors d’aigua calenta, i en la que hi destaquen els barrancs o gorgues de mes de 100 metres de profunditat, creades per l’erosió per efecte del aigua que passa per un petit rierol o torrent i que l’ha anat foradant.
Sens dubte veure “in situ” el que la força d’un volcà pot fer ens demostra un cop més la petitesa de l’esser humà davant el poder de la natura. Però els habitants d’aquelles petites viles no tenen por i desafien diariament la força del volcà fent les seves activitats diàries i les seves rutines ignorant el que s’amaga sota els seus peus. Coma exemple us deixo unes imatges de dues dones carregant roques de mes de 25 kgs a l’esquena a escasament 5 kilometres del cim i a mes de 2000 metres d’altura. Les transporten a l’esquena des de la llera del torrent fins a salvar un desnivell de mes de 20 metres d’altura, aquest tipus de roca es fa servir per a la construcció de vivendes.
