Andreu Ródenas
Una de les coses que més em van encuriosir en una de les meves estades a París varen ser les gàrgoles de la catedral de Notre Dame.
Des de la llunyania ni de bon troç pots endevinar el seu tamany i la seva varietat, però quan puges a les balconades de la catedral i les veus a tamany natural t’adones de que son impressionants. Tan sols aquells viatgers que dediquin unes hores a visitar la catedral ho podran comprobar ja que des de la plaça no es possible.
De les gàrgoles s’ ha parlat molt i normalment el seu significat està més associat a la mitologia i antigues creences de l’edat mitja que al seu significat arquitectònic i decoratiu. Es diu que les gàrgoles son elements de protecció de les esglesies per aillar-les dels essers endemoniats de l’infern i per prevenir-les dels pecadors no creients. Per aquest motiu les construïen amb aquestes formes de criatures semi-animals amb aspecte grotesc de monstres o besties ancestrals.
Arquitectònicament tenien la funció d’adornar les façanes dels temples i catedrals (sobre tot a l’era gòtica i renaixentista) i les aprofitaven per canalitzar l’aigua de la pluja i llançar-la per la boca de la figura.
No es pot negar que tenen un atractiu especial i les de la catedral de Notre Dame de París encara més doncs les cuiden i restauren sovint, no com en altres llocs que queden abandonades a l’exposició de la pluja i del vent que amb el pas del temps les va desgastant i deteriorant per sempre més.
Leave a Reply
You must be logged in to post a comment.