Andreu Ródenas. Febrer de 2017
El Febrer del 2017 ens hem decidit per viatjar a Guatemala. Teníem ganes de tornar a centreamèrica després de l’experiència a Costa Rica el 2014. La veritat es que, tot i que, son dos països ben diferents també s’hi poden trobar moltes similituds, si be a Costa Rica la natura et desborda, la part més relativa a la història i l’arqueologia es molt menys interessant que a Guatemala, a on la cultura dels Maies es present arreu i ha deixat un llegat impressionant per als arqueòlegs i historiadors.
Guatemala es un país petit, situat just per sota de Mèxic i Belize i per sobre de El Salvador i Hondures, te costa a l’oceà pacífic i al Carib, i està farcit de diferents ecosistemes i paisatges: al Carib hi trobem selva, llacs i rius exuberants, al centre del país dominen les serralades amb boscos, volcans i les ciutats més importants com son Guatemala, Antigua i Quetzaltenango, la zona del pacífic es la menys poblada i la menys visitada encara que disposa de reserves naturals de gran valor.
Viatjar a Guatemala no deixa de ser fer un viatge al passat geològicament i històrica parlant. Volcans actius com el Volcà Fuego o Pacaya, aigües termals arreu, llacs en mig de la selva del Petén… tot el país és una zona activa sismològicament parlant i n’han patit les conseqüències devastadores en diverses ocasions. Però a Guatemala també viatgem al passat, encara que més recent, quan visitem les ruïnes dels Maies a la província de Petén al nord del país; les ciutats perdudes de Tikal, Yaxhà o El Mirador, en mig de la selva tropical, ens transporten a les èpoques pre-colombines.
L’empremta de la colonització per part dels espanyols després del descobriment d’Amèrica es present arreu del país, però sobretot a la zona central i a l’Altiplà, restes de palaus, esglésies, monestirs i convents ens recorden la colonització i evangelització del continent per part dels espanyols. Ciutats com Antigua son el clar exemple d’aquest fet.
Per conèixer be Guatemala cal anar-hi un mínim de 15 dies, però un viatge de 10 o 12 dies us permetran poder veure i estar en els llocs més emblemàtics del país i fer-ho amb el temps necessari sense preses, i d’aquesta forma poder prendre el pols real de la vida diària de la gent nativa.
Així doncs en 11 dies vàrem fer el següent recorregut, del que us deixo diferents imatges que us mostraran tot allò més representatiu dels llocs visitats:
1.- ANTIGUA
La ciutat colonial d’Antigua està situada a la vall central a tan sols 45 minuts de l’aeroport de Guatemala, es tracta d’una ciutat que va ser molt castigada pels terratrèmols, que va ser la capital del país en els anys posteriors a l’arribada dels colonitzadors espanyols. El centre històric és on es situen tots els edificis colonials i religiosos més importants, també tots els hotels i serveis turístics es concentren en aquest barri històric. La gran majoria del turisme pren Antigua com a lloc principal per començar les rutes, ja que està situada a prop de l’aeroport i a diferència de Guatemala ciutat no hi ha pràcticament delinqüència.
Hi ha petits museus, convents, esglésies, monestirs, edificis governamentals en un entramat de carrers paral·lels i perpendiculars entre ells, a manera d’un quadrat amb la plaça major al centre. Molt fàcil per moure’s-hi a peu pels carrers empedrats, ple de petits comerços i també de cases colonials precioses pintades de colors diversos, amb balconades i finestrals plens de flors, i uns patis interiors als quals és obligatòria la visita. Moltes d’aquestes cases son hotels o restaurants, sempre força plens de viatgers gaudint de la gastronomia local que es molt interessant. Si aneu a Antigua podreu gaudir d’uns bons sopars a les terrasses dels patis interiors d’alguns d’aquests entranyables locals.
2.- CHICHICASTENANGO
En aquest petit poble, ja camí de les muntanyes i de l’Altiplà, te lloc dos cops per setmana un dels mercats mes importants de centreamèrica, tots els dijous i diumenges es concentren milers de ciutadans dels diversos pobles i ciutats dels voltants i una munió de turistes preparats a captar en imatges tota l’amalgama de colors que allà es poden trobar. A Guatemala els mercats setmanals son molt importants com a punt de trobada i intercanvi, molta gent tan sols obté recursos per subsistir venent productes agrícoles o artesanals en els mercats dels pobles i ciutats.
A Chichicastenango i en el centre del mercat es troba ubicada l’esglèsia de Sant Tomàs (patró de la ciutat) i al peu de les seves escales i enmig de multitud de parades de flors alguns xamans fan ofrenes al Sant tot barrejant simbologia catòlica amb tradicions maies. Un lloc molt interessant de visitar és el cementiri, les tombes de colors omplen de “vida”.
3.- QUETZALTENANGO
És la segona ciutat del país després de la capital. Es tracta de una ciutat situada a les muntanyes al centre-oest del país a 2.500 mts d’altura sobre el nivell del mar. Es una ciutat tranquil·la amb tots els serveis turístics necessaris per conèixer els indrets i pobles dels voltants, des de Quetzaltenango es poden fer diversos turs tan dins de la pròpia ciutat com als voltants, els més característics son Las Fuentes Georginas que son uns banys termals al bell mig de les muntanyes, o les visites a pobles com San Andrés Xecul, Salcajá, San Francisco el Alto, Totonicapan, Almolonga o Zunil. En tots ells hi trobareu molta història de la colonització espanyola i hi trobareu algunes de les esglésies més antigues de centreamèrica.
4.- LLAC ATITLAN
Sens dubte es un dels punts forts del viatge a Guatemala. Rodejat de volcans, es tracta d’un antiga caldera volcànica ara plena d’aigua, és el llac més bonic del món segons diuen els natius, i (això sempre es molt subjectiu) sens dubte pot estar entre els millors perquè l’entorn es absolutament fascinant. Als peus del llac hi trobem els petits pobles i comunitats maies tzututjils com ara San Pedro la Laguna, San Marcos la Laguna, San Juan la Laguna o Santiago Atitlan entre d’altres.
Aquí es pot gaudir tant de la natura com de la gent, val la pena passar almenys dos dies (com vam fer nosaltres) vivint a les cases de les famílies i així poder conèixer i entendre millor la seva cultura i tradicions. Gent senzilla i treballadora que amb el turisme han trobat una nova forma de subsistència, perquè les condicions de vida a Guatemala en general són molt dures i per la població indígena encara més. No cal buscar grans comoditats, ni de bon tros luxes, perquè no hi són, però si busca trobarà la simpatia i l’amabilitat de la gent que et obriran les seves cases a canvi d’uns pocs dòlars.
Vaig poder gaudir de sopars i xerrades al caliu del foc tot aprenent a fer les famoses “tortillas” de blat que sempre son presents en els seus àpats, vaig poder imaginar com de dur hauria de ser viure en aquell lloc tan bonic abans de l’arribada del turisme, vivint exclusivament de la pesca i del conreu en unes condicions realment dures en mig de muntanyes que els deixen aïllats de la resta del país. Les carreteres per arribar a alguns dels pobles son infernals i la comunicació i trasllat entre pobles es bàsicament en barca.
A Santiago Atitlan, i en una casa privada vàrem poder visitar el famós “Maximón”, és un sant que es venerat pels locals al qual tan se li poden demanar peticions de casament, salut, diners …com demanar la mort, la mala sort o malalties dolentes per alguna enemistat. Els maies zutujils barregen aspectes de creences ancestrals amb la religió catòlica i aquest es un personatge que aglutina aquesta dualitat.
5.- VOLCÀ PACAYA
La pujada al volcà Pacaya (2.552 mts) és una excursió molt recomanable, aquest és un dels volcans actius permanentment de Guatemala, i és això, i la seva relativa fàcil pujada, que fa que molts turistes hi accedeixin. Si la climatologia acompanya podreu veure de molt a prop la lava com llisca muntanya avall. Nosaltres no vàrem tenir sort, la boira al cim del volcà no va marxar i per tant no vàrem poder veure-la. No obstant, vàrem poder comprovar l’escalfor i la calor provinent de les roques foses sota els nostres peus. Com que anàvem justets de temps vàrem decidir llogar uns guies i uns cavalls per fer la pujada, que en el seu últim tram és força dura. Des de molt a prop del cim i havent esmorzat, tot esperant que la boira marxés, vàrem baixar a peu per damunt les colades de lava i cendres volcàniques.
6.- RIO DULCE
Rio Dulce està situat a la província d’Izabal, a la zona del carib guatemalenc. A uns 50 kms del mar del Carib hi ha el llac més gran de Guatemala i un dels més grans de centre Amèrica: el llac Izàbal. Aquest llac rep les aigües del riu Dulce, que més enllà del llac acaba desembocant en el mar del Carib. En aquesta zona del país el paisatge canvia dràsticament doncs la selva, el llac i els rius configuren un ecosistema propi diferenciat de la resta del país. Aquí la natura és la base i la principal font de vida dels indígenes locals, és ple de petites comunitats a la vora del riu i del llac i fins i tot dins els boscos, molt mal comunicades entre elles i amb la resta del país doncs les carreteres son molt dolentes i poques. Les barques tornen a esdevenir un important mitjà de transport pels locals, tot i ser una terra rica per la pagesia i la pesca, el nivell de vida de la gent és força inferior al d’altres províncies de Guatemala. Però qualsevol viatger que visiti el país ha de passar al menys un parell de dies en aquesta zona.
Hi ha poca oferta hotelera i per això en èpoques punta pot ser difícil trobar places, no obstant els viatgers que visiten aquesta zona del país no acostumen a passar mes de dues o tres nits i per tant hi ha força “mobilitat”. Això sí, us recomano fer com nosaltres i escollir un dels hotels (molts d’ells anomenats haciendas) dins la selva o a tocar del riu Dulce, viureu la natura en tota la seva intensitat.
Nosaltres, a més de gaudir dels passeigs en barca pel llac i pel riu i fotografiar ple d’aus, vàrem visitar un projecte de tipus educatiu en una comunitat que es diu Adkemanit, és un projecte d’ajuda als nens i nens que viuen en aquests indrets perquè en una primera fase puguin ser escolaritzats i en una segona fase puguin ocupar llocs de treball en el sector turístic i de conservació d’aquestes zones , es tracta doncs d’ajudar a que el futur de les comunitats estigui garantit permetent que els nois i noies es puguin guanyar la vida sense tenir que marxar cap a les ciutats, a on les seves possibilitats de formació sense recursos econòmics seran escasses i laboralment tindran un futur més que complicat.
7.- LLOCS ARQUEOLÒGICS DE YAXHÀ I TIKAL
A unes quantes hores en cotxe des de Rio Dulce en direcció nord hi ha la selva del Petén, una immensa massa forestal que ocupa milers de quilometres quadrats, fent frontera amb Mèxic i Belize. Aquesta selva te com a principal atractiu, i motiu per anar-hi uns quants dies de visita, alguns dels llocs arqueològics de l’antiga civilització Maya més importants del món. El principals son TIKAL, EL MIRADOR, UACXACTÚN, NARANJO, NAKUM i TOPOXTÉ.
Degut a que tots aquests jaciments arqueològics son enormes, vàrem visitar-ne dos: Yaxhà i Tikal. Us puc assegurar que ha estat una de les visites més apassionants que he pogut fer en els meus viatges. En aquests centres històrics cal reservar amb temps ja que les places son molt limitades, de fet en el cas de Yaxhà tan sols tinc coneixement de l’eco-lodge El Sombrero a on vàrem passar una nit abans d’anar a la zona de Tikal.
Tota una experiència allotjar-se dins els parcs i gaudir tant de l’exuberància de la selva, com sobretot de la visita als llocs arqueològics, per descobrir i conèixer una mica més com era la vida dels maies, la seva cultura. El llegat d’aquesta civilització encara perdura avui dia, i visitar els seus llocs sagrats ara abandonats en plena selva es quelcom que no es pot obviar en un viatge a Mèxic, Guatemala o Hondures.
0