Una de les visites més preuades que varem fer els dies que vàrem estar a Ushuaia (Terra del Foc) a Argentina va ser la de la ESTANCIA HARBERTON. Una Estancia a l’Argentina es l’equivalent a un Rancho o una Granja, les Estancias solen ser molt grans en quant a dimensió i superficie, de fet algunes d’elles tenen mes de 100 kms de punta a punta i dins d’elles hi poden haber disperses diferents edificacions en les que hi viuen treballadors i vigilants.
L’Estancia Harberton és la més antiga en el sector argentí de la Terra del Foc. El seu fundador, Thomas Bridges, era un orfe trobat sobre un pont a Anglaterra, que després va ser adoptat per un missioner anglicà, el Rev. GP Despard. El 1856, als 13 anys d’edat, va ser portat amb la seva família adoptiva a la Illa Keppel (Vigía) a les Illes Malvines, on s’estava instal·lant una missió. Allà, va aprendre l’idioma Yahgan, la llengua dels Yámana del sud de la Terra del Foc, que van ser portats a Malvines per al seu entrenament. Durant el seu primer viatge a Terra del Foc, el 1863, va poder parlar amb els fueguins i explicar l’objectiu de la Missió. Va fundar la Missió Anglicana a Ushuaia el 1870, establint-se de forma permanent amb la seva esposa, Mary Ann Varder, i la seva petita filla Mary, el 1871.
El 1884 va rebre a la primera expedició argentina a Terra del Foc, en la qual es va establir la subprefectura a Ushuaia. Dos anys més tard, després de trenta anys amb les missions de Keppel i Ushuaia, Bridges rep la ciutadania argentina i una donació de terres del Congrés de la Nació, com a reconeixement del President Julio A. Roca pel seu treball amb els nadius i nàufrags en la regió del Cabo de Hornos. L’estancia que va fundar, primerament anomenada Downeast, està localitzada a 40 milles nàutiques (60 km) a l’est d’Ushuaia. Va ser denominada Harberton pel lloc d’origen de la seva dona, a Devon, Anglaterra, i va ser la primer empresa productiva a Terra del Foc.
Avui, l’Estancia pertany als néts de Will i Lucas, fills de Thomas Bridges. El seu administrador, Thomas D. Goodall, és quarta generació (besnét) del fundador i viu en l’Estancia amb la seva família (membres de la cinquena i sisena generació), a la casa original construïda en 1887.
Declarada Monument Històric Nacional el 1999, l’Estancia manté la seva arquitectura original, amb edificis en fusta coberts amb xapa acanalada, els seus jardins, molls i terrasses de pedra. Originalment operant amb bestiar oví (per llana) i boví (per a carn), Harberton també va tenir el primer magatzem i importava mercaderies per tot el sud de Terra del Foc, venent també vegetals, carn i queviures als miners de l’època.
Existeixen molts llibres i articles sobre la família Bridges i Terra del Foc, però el clàssic innegable segueix sent “L’Últim Confín de la Terra”, escrit per E. Lucas Bridges, fill del fundador. La seva història va ser escollida pel New York Explorer’s Club com una de les cent millors narratives d’exploradors del segle XX.
Avui l’Estancia compta amb bestiar boví únicament i està oberta al públic del 15 d’octubre al 31 de març, excepte per Nadal i Cap d’Any.
La Estancia Harberton te accès per carretera i per mar des d’Ushuaia ja que està situada al Canal de Beagle que es absolutament navegable i excursió maritima obligada per aquells que aneu a la fi del món com li diuen a Ushuaia. El nostre grup es va dividir en dos en un punt determinat del recorregut ja que uns quants volien arribar-hi per aigua fent kayak i uns altres varem decidir veure el museu que hi ha a la mateixa Estancia i que exposa i documenta sobre qualsevol especie d’au o mamífer marí que habita en la zona. El Museu Acatushun, com s’anomena, és sí més no curiós tan per la seva ubicació tan extrema i poc concorreguda com pels seus continguts doncs molts biòlegs marins d’arreu del món el tenen com a referència pels seus treballs. Esquelets de dofins, pingüins, cormorans, foques, llops marins, balenes, etc. ben numerats, etiquetats i ordenats, ossos de tota mena i de tot tamany. En la nostra visita vàrem poder conèixer 3 noies biologues que estaven treballant de forma voluntària en la neteja i classificació de diferents animals trobats recentement en alguna de les platges de la zona i ens varen explicar amb tot detall en que consistia la seva feina.
Després de la visita al museu i a la mateixa Estancia i poder fer les fotografies de rigor, ens varen prepara per anar a la Isla Martillo que es propietat de la familia des de la seva arribada. Aquesta illa te una característica que la fa molt especial entre totes les que hi ha al canal de Beagle i es que allà hi viuen 10.000 parelles de pingüins magallànics i papua. Si voleu pode llegir larticle ja publicat anomenat L’ILLA DELS PINGÜINS.
0