BAHIA DRAKE I CORCOVADO

Andreu Ródenas

Aquest febrer de 2014 en el nostre viatge a Costa Rica vàrem passar els ultims 4 dies a la Peninsula de Osa i concretament a Bahia Drake a les portes del Parque Nacional Corcovado. Us puc assegurar que ha estat un somni haver pogut gaudir d’aquests dies allà perque és un dels llocs als que he viatjat que més m’ha impressionat.

BAHIA DRAKE

La Peninsula de Osa es al sud de Costa Rica en la costa del pacífic i es tracta d’un indret de difícil accés ja que una bona part de la pensinsula està protegida com a parc nacional. Corcovado és sens dubte el parc nacional o la zona de selva més verge de Costa Rica i amb més biodiversitat i això fa que no sigui un destí turístic del tipus tradicional ja que el marge de maniobra i de mobilitat es molt escàs.

Bahia Drake

Els visitants o turistes que volen accedir al parc nacional ho poden fer de varies maneres: o be des de Puerto Jimenez en direcció Carate per des d’allà entrar a peu fins a la Estación Sirena després d’una bona caminata de 8 hores per la platja, o be des de Bahia Drake agafant un taxi pel mar fins arribar al mateix destí. Des de Puerto Jimenez es pot anar a Carate de diverses maneres: per als que arriben en bus o en avioneta poden anar-hi o be en taxi col.lectiu (barat) o be en taxi privat (mes car), els que arribin a Puerto Jimenez en cotxe llogat (4×4 imprescindible) el podran deixar en un aparcament de pagament i vigilat els dies que estiguin al parc nacional. Els que vulguin pernoctar-hi ho poden fer a la mateixa Estación Sirena però hauran d’encarregar-ho amb anterioritat. Els que tan sols hi vulguin passar una jornada poden accedir-hi amb el taxi des de Bahia Drake i en una hora i poc més estaran  a l’entrada del parc. Les visites d’una jornada son sempre guiades i les rutes interiors que el creuen (com ara la que va la Estación Los Patos) és practicament obligatori fer-les amb guies natius ja que es tracta d’un lloc molt innaccesible en el que perdre’s et pot pagar molt car, realment no es pot aconsellar de fer-una travessa de dos dies pel parc sense anar acompanyat d’algun dels guies especialitzats.

Nosaltres que combinem viatge de vacances amb aventura vàrem triar passar 4 nits en un dels poquissims hotels que hi ha a Bahia Drake i des d’allà poder fer els tours o excursions al parc nacional o a d’altres indrets. Vàrem escollir el hotel anomenat Finca Maresia i la vàrem encertar de ple doncs es un lloc en el que gaudir del silenci i de la tranquilitat més absoluta és el seu tret diferencial. D’entrada és un hotel amb tan sols 8 habitacions  degudament repartides en bungalows en un jardi molt bonic i per damunt d’elles hi ha la recepció, la cuina i el menjador “social” en el que les tardes abans de la posta de sol voldries que no s’acabessin mai.

Aquest hotel està gobernat per dos socis que alternen la seva estada allà i que fan que els teus dies siguin intensos, còmodes, divertits, relaxats i procuren no et falti res durant la teva estada. Nosaltres vàrem tenir el plaer de conèixer i compartir aquells dies amb Juan Azorin  que va aconseguir que mai oblidem el que allà varem fer i veure. Juan és un tipus molt amable i servicial que en tot moment procura facilitar-te les coses perque tu tan sols et dediquis a disfrutar del moment, bon cuiner, bon relacions públiques i molt amable amb la gent. Ell converteix els sopars sota una llum suau i un ambient relaxant en una festa de relació social entre tots els hostes que comparteixen la mateixa taula cada nit, gent de tot el mòn intercanviant opinions, compartint vivencies, etc. Un plaer que tan sols pots trobar en un racó del mòn fora dels circuits tradicionals de turisme, per a gent interessada en el turisme ecològic i sostenible que paguen el plus de passar uns dies en un indret tan autèntic que per tant contribueixen a mantenir-lo el més intacte possible. Gairebe sense vehicles, sense carreteres, sense contaminació, sense estrés, la vida a Bahia Drake passa a poc a poc.

Vàrem arribar a Bahia Drake des de Sierpe de Osa a on vàrem deixar el vehicle en un parking privat que ens va gestionar el Sr. Omar del restaurant-hotel Oleaje Sereno. Aquí és on es reserven les places a la barca que va fins a Drake. El viatge dura una hora i poc més i es fa en gran part dins del manglar Terraba-Sierpe que és el més important de centreamèrica. En la desembocadura del rio Sierpe s’entra a l’oceà pacífic fins arribar a la Bahia Drake.

Arribada a Bahia Drake

Riu Sierpe

Després de desembarcar (aqui ens vam tenir que descalçar per saltar de la barca doncs no hi ha cap moll) vàrem pujar a l’hotel Finca Maresia amb un taxi 4×4 que ens va reservar en Juan Azorín per tal d’arribar a l’hotel que està en un turó a uns 2 kilometres de la badia. Un cop instal.lats i rebudes totes les explicacions del funcionament de l’hotel per part d’en Juan vàrem descansar una estona fins l’hora de sopar. Com que a l’hotel no hi caben més de 15-20 persones els sopars son col.lectius i serveixen per reunir a gent de diversos llocs del món i compartir experiències i fer noves amistats.

Descansant a Finca Maresia

L’endemà ens varem llevar d’hora per anar a fer l’excursió a Sirena dins del parc nacional Corcovado, en Juan ens va baixar a la badia des d’on surten les barques pel mar cap al parc nacional. El recorregut és d’uns 30 kilometres i es tarda una hora en arribar, es baixa de la barca a la mateixa platja ja que com passa a Bahia Drake no hi ha moll on desembarcar la gent i els paquets. Les barques surten totes mes o menys a la mateixa hora i en cada barca hi va un conductor, el guia, un ajudant i els visitants que com a mol son 12 persones a cada barca. Normalment no son més de 100 els turistes que ingressen al parc diariament. Un cop a terra i despres d’assecar-nos els peus i posar-nos les botes de caminar els guies expliquen a cada grup els itineraris que es faran, les activitats i el temps que es trigarà, també donen les recomanacions oportunes per tal que no hi hagi cap accident o contratemps.

Tucan Pico Arco Iris

El nostre grup el formavem 7 turistes i el guia i a poc de caminar per la platja ens varem endinsar cap a l’interior en un clar entre el bosc i per una pista de terra que conduia directament a la Estación Sirena on cal anar en primer lloc per registrar-se (cosa que fan els guies en nom de cada un, excepte la signatura). Per a la nostra sorpresa aquesta mateixa pista de 4×4 serveix de pista d’aterratge o enlairament de les poques avionetes que arriben amb turistes i mercaderies per als rangers o guardaparques que vigilen l’estació Sirena. Mentre anàvem caminant cap a Sirena una avioneta va aterrar enfront nostre a no gaire més de 200 metres la qual cosa ens va sobtar molt.

Un cop registrats en el llibre de registre d’entrades del parc el guia va escollir un trajecte a fer que consistia en recòrrer alguns dels senders propers a l’estació, gairebé tots els senders tenen un dibuix circular o es pot completar un cercle al voltant de l’estació passant per varis. Feia molt de calor i la humitat dins de la selva era molt alta, haviem de beure aigua constantment i per sort el ritme de la caminada era lent perque els animals que anavem trobant ens obligaven a parar sovint: monos congo, monos vermells, monos titi, garces tigre, aligues, ocells picafusta, llorus, papagalls, tucans i aus diverses, cocodrils, mapaches, basiliscos, iguanes, granotes, serps, papallones, insectes, i fins i tot un tapir o danta (com diuen allà). En poques hores de caminata es poden trobar un nombre molt gran d’especies animals ja que la diversitat es molt gran i per tant les probabilitats de fer-ho son molt altes, molt més que en altres llocs del pais tal com nosaltres vàrem comprobar.

Tarántula Picacaballo

Coral

Varem fer el dinar de pick-nick a la bora del Rio Claro que és un dels rius que travesen el parc i moren a les platges per a on vàrem arribar i després vàrem tornar per unaltre sender diferent fins a Sirena. Després d’un petit descans varem seguir de nou la pista d’aterratge fins arribar de nou a la platja ja que les barques ja havien tornat per retornar-nos a Bahia Drake i l’hotel, eren ja les 4 de la tarde i després d’una bona dutxa i un bon descans a les hamaques que teniem a l’habitació varem anar a la  recepció per conectar-nos a internet i espera l’hora de sopar.