AUSTRALIA EN FOTOGRAFIES

Austràlia es un país d’unes dimensions descomunals. Plantejar-se un viatge turístic de vacances a Austràlia intentant conèixer el bo i el millor és pràcticament impossible. Les distàncies son immenses, els temps de desplaçaments massa llargs. Si es disposa d’un mínim d’un mes sencer es podrà veure molta cosa sense romandre massa temps al mateix lloc, això sí, implicarà haver de renunciar a visitar algun o alguns dels estats que composen Austràlia. Anar des de Brisbane o Sydney que estan a l’est fins a Perth a l’oest son mes de 5 hores d’avió,  o de Melbourne que és al sud fins a Darwin al nord son mes de 4 hores d’avió.

En el nostre viatge vàrem haver de renunciar a visitar 3 estats que conformen mes del 50% de tot el territori australià. El lloc màgic i icònic dels aborigens al centre del país ULURU,  la visita del famós Parc Nacional KAKADU  a prop de la ciutat de Darwin a l’estat dels Territoris del Nord, i de la mateixa forma,  no vàrem visitar les ciutats de PERTH a l’estat d’Australia Occidental i ADELAIDA a l’estat de Australia Meridional. Finalment tampoc vàrem estar a la capital administrativa oficial CANBERRA.

Més que un país es tracta d’un continent en sí mateix, amb molts llocs als que arribar-hi ja és una odissea. Deserts, boscos inacabables, costes abruptes, calor asfixiant, …. Massa aventura per a un viatge de vacances en el que l’objectiu es fer-se una idea de com es el país, la seva gent, les seves costums. És per això que la nostra visita es va limitar als estats de l’est (Queensland i Nova Gales del Sud), del Sud (Victoria) i a l’illa de Tasmània. Vàrem triar 4 zones en les que poder fer rutes en cotxe, visitar ciutats importants, veure fauna i natura, i fer-nos una gran idea del que significa viure en un país tan llunyà en tots els aspectes.

Vista del teatre de l’Ã’pera de Sydney

ETAPA 1.- BRISBANE I LA COSTA CENTRAL DE QUEENSLAND

Brisbane va ser el punt d’entrada escollit per començar el nostre periple per Austràlia. No obstant, abans de conèixer la capital de l’estat de Queensland, vàrem optar per continuar volant més al nord fins a Townsville, una petita ciutat a dues hores d’avió de Brisbane. Townsville és el punt de sortida per visitar algunes de les illes més al sud de la Gran Barrera de Coral. En el nostre cas el punt de la Gran Barrera de Coral escollit per visitar, navegar i bussejar va ser les WITHSUNDAY ISLANDS. És tracta d’un parc nacional en el que hi ha, segons diferents llistes i especialistes de la matèria, una de les deu platges més maques del món: WHITEHAVEN BEACH. Com veureu en les fotografies us puc assegurar que els experts en la matèria tenen absoluta raó, es tracte d’un paradís natural que justifica de sobra el llarg desplaçament.

Després d’un parell de dies entre Airlie Beach i Townsville vàrem tornar cap Brisbane. La propera destinació era FRASER ISLAND. És l’illa de sorra blanca més gran del món. Teniem un tour  en 4×4 de tot el dia programat per l’endemà. Si be el lloc mereix molt la pena i l’experiència va ser molt interessant, la quantitat d’hores dalt d’un camió 4×4 pels camins i les platges son una veritable “tour-tura”. Però és la única forma de accedir-hi i visitar tots els llocs imprescindibles com la Seventy Five Mile Beach (kilòmetres i kilòmetres en cotxe per la sorra de la platja)  o el  Lake Mckenzie (tan sols el bany ja va justificar el desplaçament),  o el lloc amb les restes del naufragi del SS MAHENO.

Els vehicles tot terreny circulen per la seventy-five mile beach a Fraser Island

El SS Maheno va embarrancar a les platges de Fraser Island

Un cop visitada la ciutat de Brisbane ens esperava una ruta en cotxe fins a Ballina que és una petita ciutat o hi ha l’aeroport de Byron Bay (el punt més a l’est d’australia). Pel camí varem fer una parada al Mt. TAMBOURINE per conèixer de primera ma els Glow-worms (cucs que viuen en coves i espais molt humits i que projecten llum fosforescent), seguidament la propera parada va ser dins el Parc Nacional Springbrook en el que, a banda dels boscos mil.lenaris, varem fotografiar el Natural Bridge (un accident geològic d’una bellesa singular).

El camí ens va dur fins a la petita població de Nimbin que és va fer famosa perquè després d’un festival de música rock als anys 70, els hippies s’hi van instal·lar convertint el poble en un lloc on la tolerància amb la marihuana es va fer realitat, avui dia tan sols queden pocs d’aquells lluitadors i somiadors de la pau mundial, del flower-power i la música psicodèlica. De fet els pocs que vàrem veure havien estat vençuts per l’alcoholisme. Nimbin es ara un petit poble amb algunes botigues de souvenirs i estris diversos relacionats amb el mon del reggae i la marihuana.

ETAPA 2.- MELBOURNE, LA GREAT OCEAN ROAD I PHILLIP ISLAND

Melbourne es la capital de l’estat de Victoria, al sud d’Austràlia. L’atractiu més important d’aquest estat es sens dubte la ruta per la carretera panoràmica anomenada GREAT OCEAN ROAD. És una carretera que va bordejant la costa sud d’Austràlia durant uns 280 kms. aproximadament, i en la que s’hi troba una de les meravelles naturals més importants, sinó la més important de tot el país. Es tracta d’una part de la costa on l’erosió de l’aigua del mar i del vent han deixat una sèrie d’illots i penya-segats espectaculars. Realment vàrem poder comprovar l’acció de vent i de l’aigua contra la costa doncs fins i tot ens costava de fer les fotografies, ja que mantenir-se quiet era tot un repte.

Aquesta ruta també ens va portar a creuar el Parc Nacional Otway i localitats costeres on el surf (esport nacional) i la proximitat amb la capital Melbourne fan que sigui un lloc de segones residències i d’estiueig. Després d’haver viatjat força per tot el mon puc assegurar que és un indret únic i d’una bellesa extraordinària.

Abans d’arribar a l’inici de la Great Ocean Road a la petita població de Warranambool, vàrem visitar la ciutat de BALLARAT a dues hores de Melbourne. Aquesta ciutat va ser una de les primeres en les que la febre de l’or a Austràlia es va fer notar, és per aquest motiu (i per la gran quantitat d’or que s’hi ha trobat)  que hi han construït el parc temàtic de SOVEREIGN HILL, i que nosaltres vàrem voler visitar. La jove història d’Austràlia es va forjar en llocs com aquest, els colons i pioners vinguts de les illes britàniques la van convertir en una de les ciutats més riques del país fins que les reserves d’or es van anar exhaurint i la ciutat va anar reduint la seva població.

Edifici de l’Ajuntament de Ballarat

A prop de Ballarat i just al nord de la Great Ocean Road  hi ha el Parc Nacional GRAMPIANS. Hi varem fer nit per poder-lo visitar l’endemà abans de sortir en direcció cap a la costa sud. No ens va caldre moure’ns gaire per veure una gran quantitat de cangurs. Un lloc poc visitat pel turisme, però d’una bellesa singular a on el senderisme esdevé obligatori. En aquesta zona va ser l’únic lloc on vàrem localitzar unes pintures aborigens de fa milers d’anys.

Vista des d’un mirador al Parc Nacional Grampians

Un cop coneguda a fons la ciutat de Melbourne, la següent etapa ens va dur encara més al sud-est. Volíem conèixer la famosa PHILLIP ISLAND, en la que cada dia, quan es pon el sol, es poden veure tornar del mar milers de pingüins blaus. El pingüí blau es el més petit del món. La colònia de pingüins es molt nombrosa i tot i que l’espectacle val molt la pena en sí mateix, a poc a poc s’ha anat massificant. La sort és que la PENGUIN PARADE forma part d’una organització sense ànim de lucre que dedica tots els recursos a la protecció d’aquesta espècie i al manteniment del parc. Tot i que cada dia hi ha multitud de visitants i les entrades no son pas barates, està tot molt ben organitzat, de forma que pots veure’ls de ben a prop, això si, sense poder interaccionar amb ells (no se’ls pot tocar, ni donar menjar, ni fotografiar).

ETAPA 3.- TASMÀNIA I L’ANTIC PENAL DE PORT ARTHUR

Quan vàrem organitzar les rutes per Australia i havíem de decidir que veure i que no, vàrem decidir que malgrat haver de renunciar a Uluru i al Parc Nacional Kakadu, no podíem renunciar de cap manera a fer una estada de 4 dies a l’illa de Tasmània.

Aquesta illa al sud d’Austràlia està protegida gairebé en un 75% de la seva superfície. És un espectacle natural tota ella, parcs nacionals, rius, llacs, platges i costes abruptes configuren un lloc idíl·lic malgrat la gran distància a la que es troba.

Parc Nacional Mt.Field

Tàsmania te un encant que t’atrapa des de que hi poses els peus a terra. Hi ha una sèrie d’atractius que fan que valgui molt la pena anar-hi tot i la llunyania. Tal com passa a Nova Zelanda (a uns 2000 kms) a Tàsmania hi ha una fauna pròpia diferenciada de la resta del món, per exemple el conegut Diable de Tàsmania, què desgraciadament no vàrem poder veure.

A nosaltres a més de la fauna, flora i accidents geològics ens interessava la visita al lloc històric de PORT ARTHUR. Declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco,  es tracta d’un dels penals o presidis més antics d’Austràlia. Podríem anomenar-la com a colònia penal doncs a banda de la presó allà si van anar establint les families dels guardes i funcionaris fins a constituir un poble que encara perdura. La presó de Port Arthur te una història molt especial doncs va ser una referència en l’anomenat sistema penal britànic. Aquí portaven els presos amb delictes molt greus i varen optar per un sistema de càstig diferent, en comptes de fer servir el fuet o altres mètodes més violents, el que feien era primar els presos “bons” amb més racions de menjar i beure i fins i tot amb premis especials (tabac, etc.) i en canvi la mala conducta es castigava amb reducció de les racions i amb aïllaments totals on els presos no podien ni veure, ni escoltar res i així podien reflexionar. Hi varen haver diferents intents de fugida però de la mateixa manera que a Alcatraz (Califòrnia) era pràcticament impossible.

ETAPA 4.- SYDNEY I EL PARC NACIONAL DE LES BLUE MOUNTAINS

Sydney no es la capital d’Austràlia però es la ciutat més important, i la més gran. Com tot a Austràlia és una ciutat moderna amb molt poca història. El nivell de vida és molt alt amb un nivell de serveis públics molt bo. Tot i que te una xarxa de transport molt bona, nosaltres vàrem optar per caminar i conèixer les diferents zones i barris del centre de la ciutat a peu. A les zones perifèriques cal anar-hi en transport públic i a moltes de elles s’hi arriba en ferri creuant la badia. Com sabeu la joia de la corona (arquitectònicament parlant) es el teatre de l’Ã’pera de Sydney. És la referència icònica principal d’Austràlia, com a Nova York ho és el pont de Brooklin, a Paris la Torre Effiel o a Roma el Coliseu.

Ã’pera de Sydney

El Sydney Harbour Bridge

Els icònics antics magatzems del port anomenats The Rocks

A banda de visitar-la in situ, també vàrem optar per agafar el ferri que va a Manly (a l’altre banda de la badia) i poder-la fotografiar des de la badia, juntament amb el pont que la creua. Les vistes son espectaculars i el viatge dura una hora entre anada i tornada.

Des de Sydney vàrem anar a passar dos dies al Parc Nacional Blue Mountains. Una ruta per les muntanyes properes a l’àrea de Sydney i un dels parcs nacionals més visitats. El parc te una extensió enorme i la seva visita mereix una estada de 4 o 5 dies per a aquells que els agradi caminar i fer senderisme. S’hi poden trobar formacions rocoses com les Three Sisters, però també boscos de falgueres gegants, salts d’aigua, coves, miradors amb vistes úniques, etc. Tot un paradís natural a tan sols dues hortes en cotxe d’una ciutat de referència mundial.

Les famoses Three Sisters al Parc Nacional Blue Mountains

Sota l’ombra d’una falguera gegant a les Blue Mountains

Panoràmica de les Blue Mountains des d’un mirador a la ciutat de Katoomba

0