Els jardins del palau de l’aigua de Bali a Tirta Gangga van ser dissenyats i construïts el 1948 per Anak Agung Anglurah Ketut Karangasem (1887-1966), qui va ser l’últim Raja (rei) de Karangasem. Ell va ser un home notable, no només perquè va ser l’arquitecte dels jardins d’aigua, sinó també perquè va ajudar en la construcció dels jardins. Moltes persones de l’època se sorprenien de veure el Raja barrejat amb els seus treballadors de classe baixa, genoll clavat treballant profundament en el fang de l’excavació de les piscines i estanys, la construcció dels jardins d’aigua, incloent el disseny i el treball laboral, era un passatemps favorit del Raja.
Els jardins d’aquest palau de l’aigua a Bali mostren una barreja única d’arquitectura balinesa i xinesa. Els terrenys del jardí aquàtic (1,2 ha.) consten de tres complexos separats cadascun amb estanys i moltes escultures. El complex en el nivell més baix té dos grans estanys i una torre d’aigua. En el segon complex (nivell mitjà) del palau de l’aigua hi ha les piscines. En el tercer nivell es troba el complex principal. Avui dia és un restaurant-quatre bungalous (que són de lloguer).
Un dipòsit rep l’aigua dels manantials i des d’aquest dipòsit d’aigua potable es subministra a través d’un sistema de canonades a la ciutat de Amlapura. També hi ha un sistema de canonades subterrani que condueix a la piscina superior, on emergeix a través de la boca d’un raksasa (una estàtua del dimoni) que se situa en una cantonada de la piscina. Aquí l’aigua flueix a una piscina del nivell inferior. D’aquest grup de nivell inferior desemboca en uns petits estanys de peixos i d’allí als camps d’arròs que voregen els jardins.
L’aigua de Tirta Gangga sempre ha estat considerada com a santa i s’utilitza regularment per a les cerimònies religioses del temple. En importants dies de celebració Tirta Gangga és el destí d’acolorides processons amb ofrenes, para-sols, banderes i altres tributs. Liderats pels sacerdots del temple local, les cerimònies se celebren a la primavera, acompanyades pel cant i la música de la ‘Beleganjur’, un grup de gamelan de petits gongs amb cada músic colpejant una nota específica diferent de l’escala musical i tot barrejat en harmonia.
