Andreu Ródenas. Febrer de 2010
La Glacera Spagazzini és una de les moltes glaceres que moren en el Lago Argentino, no es la més gran, ni la més ample però potser és la més alta doncs la paret frontal arriba a tenir 100 mts d’alçada. Us asseguro que estar a poc mes de 200 metres d’aquesta paret de gel veient com enormes blocs de gel es desfan i cauen creant onades que es poden surfejar es bastant impressionant. El recorregut per dins del Lago Argentino tan sols es pot fer amb una companyia que es diu Fernandez-Campbell, però si mai hi aneu no us ho perdeu per res dons serà el més semblant a navegar per l’artic o l’antartida que pogueu fer.
Els tèmpans de gel o icebergs que podem veure sovint per la televisió en els documentals sobre l’Antartida neixen o be del trencament de grans glaceres que moren en el mar directament o be pel trencament de les plataformes de gel (enormes extensions de gel de kilomètres quadrats de superficie que estan enganxades al continent), els tèmpans de gel que podeu veure en aquestes fotografies han nascut del trencament de les enormes parets de les glaceres que moren en el Lago Argentino o en el Lago Viedma. Aquests dos enormes llacs d’origen glacial estan dins del PN Los Glaciares i les glaceres Spagazzini, Mayo, Upsala, Viedma, Perito Moreno i d’altres hi aboquen els seus icebergs al llarg de tot l’any pero especialment en la primavera i l’estiu austral (el nostre hivern).
El color del gel en els icebergs i en les mateixes glaceres que els originen ens donen molta informació, un iceberg de color blau cel ens diu que el gel està mes compactat i hi ha poc oxigen “atrapat” al seu interior, de manera que el color blau es reflexe a la nostra vista amb més facilitat, quan hi ha molt d’oxigen atrapat es reflexen tots els colors de la gama de l’arc de sant martí i llavors ho veiem blanc. Les taques o lineas fosques que un iceberg pot tenir ens indiquen que en ell s’hi han depositat restes de roques o dels llits del llac o de la vall per on han anat passant.
Tempans de gel barrant el pas en el canal de la glacera Upsala
Quan varem navegar pel Lago Argentino no vàrem poder acostar-nos a la glacera Upsala que es la que te la paret frontal més ample que arriba als gairebe 12 kms de punta a punta, segurament això fa que sigui la més productiva a l’hora de “fabricar” icebergs. El motiu que va fer que no ens hi poguessim acostar fou que l’entrada al canal on està situada estava bloquejat per enormes icebergs que barraben el pas a les embarcacions, així que ens vàrem haver de conformar en navegar entre els enormes blocs de gel que en algun cas eren més grans que el propi baixell.
La glacera més famosa del parc i potser del mòn es l’anomenada Perito Moreno, no exagero si dic que no puc descriure les sensacions que vaig tenir quan la vaig veure per primera vegada. Val a dir que no es una glacera de les més grans tot i tenir 30 kms de llarg per 5 kms d’ample i que en total ocupa una superficie d’uns 260 kms quadrats.
El que fa diferent i singular el Perito Moreno es que el seu front xoca contra un promontori dividint la paret en dos parts: la nord que dona al canal de los tempanos (brazo norte) i la sud que dona al brazo rico. Entre aquests dos “brazos” del llac hi ha un cert desnivell que fa que l’aigua vagi de l’un a l’altre (del sud al nord), com que la glacera avança aprox. 2,5 mts al dia i xoca contra el promontori el gel arriba a fer una autèntica presa i l’aigua d’un costat va excavant un tunel per sota i va desfent el gel de la paret, al cap del temps es forma un pont de gel entre la glacera i el promontori de roca que es derrumba creant un espectacle visual únic. Si veure i escoltar els desprendiments de la paret de gel equivalents a edificis de 5 pisos o més ja es espectacular, imagineu-vos veure caure un pont de gel de més de 200 mts. de longitut. Aquest fenòmen que es coneix com a “rompimiento” pasa cada 4 o 5 anys, el rompimiento de 1.988 va ser un dels més espectaculars i està enregistrat, us deixo l’enllaç del youtube en el que podreu veure com la paret de gel primer i al final tot el pont cau espectacularment, fixeu-vos en la quantitat torrencial d’aigua que va d’un costat del llac a l’altre (degut als desnivell).
Argentina és molt més que la Patagonia, la Tierra del Fuego, les glaceres, la fi del mòn, …. Argentina és tan gran i diversa que calen molts viatges i estades per poder-la conèixer mínimament. Nosaltres vàrem estar en un dels parcs nacionals més emblemàtics del mòn: el Parque Nacional Iguazú amb les seves espectaculars catarates i una varietat de fauna i flora inmensa. Tucans, monos, aranyes, coatis, aus de tota mena, 500 espècies de papallones, …. plantes primitives, bio-diversitat, i aigua molta, molta aigua.
Dels mes de 80 salts d’aigua que hi ha el més gran i espectacular es el que s’anomena Garganta del Diablo. Està situat just al mig del riu Iguazú que divideix o separa Brasil de l’Argentina. He estat a les Catarates del Niagara i en algunes altres també molt espectaculars però ni de lluny com ho son aquestes. Gràcies a les pasarel·les que hi ha, tan al circuito superior com al circuito inferior, vàrem passejar per damunt i per sota d’una gran quantitat de salts d’aigua, fins i tot vàrem navegar en una zodiac riu amunt fins a rebre una bona dutxa directament sota una de les cascades.
En aquest parc us recomano que feu com vàrem fer nosaltres que vàrem contractar un guia naturalista. Amb un jeep 4×4 descapotable vàrem recòrrer mes de 20 kms de camí pel mig de la selva i vàrem poder reconèixer algunes espècies animals i vegetals que d’altre forma ens hagués estat impossible.
Aqui us deixo algunes de les fotografies d’animals que varem fer a Iguazu, Patagonia i Tierra del Fuego : FAUNA
Els articles que he escrit relacionats amb l’Argentina son:
L’ILLA DELS PINGÜINS O ISLA MARTILLO
0