Andreu Ródenas
Àfrica es el continent que podria dir que és la meva assignatura pendent, tan sols he pogut fer un petit viatge per Egipte i sens dubte les possibilitats d’aventura que hi ha en aquest continent son descomunals. No se donar motius per no haver-lo conegut més i em queda doncs un llarg camí per recòrrer en aquest sentit. Si algú preten ser un viatger no pot comformar-se amb tan sols poder dir que ha trepitjat el continent africà.
El novembre de 2006 la Núria i jo vàrem fer un dels típics viatges a Egipte que es va dividir en un creuer pel Nil de 4 dies i 3 nits a El Caire per conèixer la ciutat i els seus llocs més emblemàtics.
El vol va ser molt plàcid i en poc mes de 4 hores ja estavem a Luxor on ens varen recollir i portar fins el baixell en el que fariem el creuer.
El creuer consistia en baixar pel riu Nil en sentit sud en direcció a Assuan i les parades previstes eren a Edfú, Kom Ombo i Assuan, en tots aquests llocs així com en el mateix Luxor teniem visites programades i algunes petites excursions les varem decidir sobre la marxa.
Vàrem visitar els temples de Luxor, Karnak, Edfú, Kom Ombo, la Vall dels Reis i la Vall de les Reines, les piramides de Keops, Kefren i Micerinos, l’Esfinge i el temple d’Abu Simbel al llac Nasser. Tambe vàrem conèixer les ruines de Philae, el Monòlit Inacabat, la presa d’Assuan i diferents indrets d‘El Caire com la Gran Mesquita, el mercat d’Al-Khalili, el barri copte, el museu egipci, la plaça Tahrir, etc.
D’Egipte (que em va sorprendre molt gratament) destacaria algunes coses per a mí molt interessants: les postes de sol dalt del baixell navegant son indescriptibles, les diferències cromàtiques entre el verd dels camps de conrreu, el blau de l’aigua del riu i els colors ocres i groguents de la sorra del desert et deixen bocabadat. En un petit viatge com aquest et veus transportat al passat gràcies a les seves ruïnes i els seus temples, però tambè acabes observant com la tecnologia i la enginyeria poden contribuir a desenvolupar una zona del mòn que encara es lluny de la nostra en tots els aspectes.
Egipte es un dels centres històric-culturals més importants del mòn, no en va aquí va nèixer una de les civilitzacions més desenvolupades de l’antiguitat i és on va aparèixer per primer cop l’escriptura, mitjà esencial de comunicació per al esser humà. Aspectes com la arquitectura (temples, piràmides, ciutats, …) o la enginyeria (canals, pous, aprofitament del riu, …) van tenir un dels seus punts de partida aquí.
Un petit passeig pels seus temples i monuments funeraris et fan sentir l’opulència amb la que els faraons i la cort gaudien, en fan sentir el dolor dels esclaus treballant de sol a sol en el desert amb unes temperatures que no s’aguanten ni fent turisme.
El Caire sens va presentar com una ciutat veritablement caòtica, cotxes i motos arreu fent cas omís a les més elementals normes de circulació, una ciutat gran i bruta que dona la sensació d’estar en obres continuament, molt dedicada al turista que gracies a la climatologia n’es present durant tot l’any sense excepció.
Egipte és un país que quan tornes a casa segueixes saborejant-lo durant força temps, i del qual sempre dius que hi tornaries.
Haig de reconèixer que no soc usuari habitual del viatges “organitzats” però en aquesta ocasió i amb tan sols 7 dies de vacances vaig decidir que era la millor opció i sobretot la més econòmica. El grup amb el que vàrem fer el viatge va ser molt divertit i ens vàrem associar ràpidament tant entre nosaltres com amb el guia que ens va tocar, el primer dia ja erem el grup dels “habibis” (amics en egipci), això va facilitar que el viatge esdevingués molt divertit i que en guardem un molt bon record. D’aquell viatge poc en queda ja avui dia pero sempre els durem al cor i estaran presents en el nostre record. La Montse de Madrid i la seva mare, l’Elena i se germana i en Quique de Madrid, en Manolo i l’Elena de València que ja s’han casat, la Maika i la Laura de Bilbao, en Fran i la Sònia de Saragossa, en Matias i la Sofia de Valladolid, tots ells amics per sempre, desitjo que allà on siguin tot els hi vagi be.