
Andreu Ródenas
A l’extrem sud de l’Argentina, a prop d’Ushuaia i en el mig del canal de Beagle hi ha un petita illa sense presència humana en la que hi viu una colonia d’unes 10.000 parelles de pingüins, és tracta de la ISLA MARTILLO.

Isla Martillo amb el canal de Beagle al fons

Amb els nostres nous amics

Vista del Canal de Beagle des de l’Estacia Haberton

Estancia Haberton
Aquesta petita illa forma part d’un conjunt d’illes propietat de la familia HABERTON que son els hereus de la primera familia d’origen anglés que es va afincar en aquestes latituts. Thomas Bridges i la seva familia van fundar la primera estancia (granja gran o rancho) a la Tierra de Fuego i avui en dia encara hi viuen els seus descendents.

Estancia Haberton

Casc principal de l’Estancia Haberton
A l’Estancia Haberton s’hi pot trobar un museu dedicat a la fauna i biologia marina de la zona amb laboratori d’investigació inclós. Tambe a l’estancia tenen jardins, un petit cementiri, un petit menjador i botiga. Avui en dia la font principal d’ingressos de la familia es el turisme doncs cada dia en temporada que va d’Octubre a Abril reben visitants.

Jardins de l’Estancia Haberton

Petit moll a la Estancia Haberton

Museu Acatushun. Estancia Haberton

Biologues treballant al museu
La Isla Martillo es pot visitar amb reserva previa en grups de 20 persones com a màxim i amb un total de 80 al dia. El nostre era un grup de 12 persones i des del moll de l’estancia ens van portar a veure la colonia de pingüins, un cop allà és important seguir sempre les instruccions i consells del guia acompanyant per tal de no espantar els pingüins.

Isla Martillo

Arribada a la Isla Martillo

Pingüi magallànic

Pingüi Papua

Pingüi rey

Blanc i negre
Després de mitja hora caminant i fotografiant-los ens varen recollir per anar a dinar a un refugi en una de les illes Gable. Un privilegi que tot i costar diners tan sols poden gaudir un petit grup de persones cada dia.

Vista de la Isla Gable des del refugi
Comment On L’ILLA DELS PINGÜINS o ISLA MARTILLO
Redéu quina pinguinera!!!
Quan hi vam anar nosaltres no n’hi havia tants, i a més no ens van deixar desembarcar. Quina preciositat de fotos!
Per cert, jo que que el que poses que és un magallànic, també és un papúa.